Recomano un llibre

AUTOR/A: Gemma Pasqual i Escrivà

EDITORIAL: Barcanova

ANY DE PUBLICACIÓ: 2006

GÈNERE: Juvenil

IDIOMA: Català

SINOPSI:

Aquest llibre és del gènere juvenil. Tracta d’un noi que és un crack jugant a bàsquet, li agrada sortir amb el amics i amigues. Però un dia descobreix que hi ha alguna cosa que li xucla tota l’energia. Li diagnostiquen una malaltia estranya: Hodking. Ha de preparar una estratègia i ha de lluitar contra la malaltia, i emularà el seu heroi, El Tirant lo Blanc. No estarà sol, l’acompanyarà en Carles, el seu millor amic, i l’Ona, la seva carmesina. Hi haurà amor, aventures i amistat.

PER QUÈ L’HE TRIAT?:

EL vaig triar perquè vam fer un examen, llavors quan el vaig llegir em va agradar tant que me’l vaig llegir dues vegades més.

VALORACIÓ PERSONAL:

Aquest llibre m’ha ensenyat coses sobre les malalties que hi ha que no havia escoltat mai. No crec tenir ninguna relació amb el protagonista, excepte en lo de sortir amb els amics. Però, tot i així, malalt com està, el que m’agrada és que no para de pensar en el seu amor.

RECOMANACIÓ:

Recomanaria aquest llibre per a joves que els agradi les histories una mica tristes, intrigants, d’aventures i sobretot d’amor. Per a joves d’uns 12 a 15 anys.

El dia 1 de Febrer del 2011 vam anar d’excursió al Museu de Barcelona. La classe B anava amb la classe C i amb alumnes de la classe D.

Primer,

vam anar cap al metro, Artigues de Sant Adrià del Besos, L2, línia lila. Després vam fer transbord i vam pujar a la L4, línia groga. Vam haver d’anar de la Pau fins a San Jaume 1. Com que el viatge al metro era llarg, vam fer-nos fotografies i de més.

Quan vam arribar a la parada San Jaume 1,fins al museu. En arribar a la porta del museu, agafàrem els entrepans i vam esmorzar mentre esperàvem a que obrissin. Mentre esperàvem, fèiem fotos amb alguns companys. Una guia va arribar i tots vam començar a entrar.

Ella explicà coses sobre l’edat medieval, i després vam veure un vídeo de com era abans Barcelona i com eren les cases i la diferència de com és ara. Seguidament, amb una maqueta de cases i territoris romans i un reproductor, ens començà a explicar com era la ciutat abans. Vam seguir, i la guia explicà una pintura que hi havia en un mur. Vam pujar i entrar en una capella gòtica, es a dir, que acabava en punta. Hi havia un quadre d’una dóna, Santa Àgata, que tenia uns pits a la mà, eren els seus pits, una espècie de càstig per no voler casar-se. Després vam passejar pel barri i entràrem en una església Santa Maria del Mar, d’estil gòtic. Vam continuar caminant fins a la Plaça Sant Jaume, on hi havia l’ Ajuntament. Caminàrem fins el carrer del Call i a continuació a una plaça on afusellaven als jueus.

Finalment vam agafar el metro i vam tornar a l’institut.

El racó preferit del meu cos

Les parts que m’agraden més del meu cos són els ulls i les mans. Als amics els hi agraden més els ulls, perquè quan dona la claror del Sol, es tornen d’un altre color, de color mel, però també les mans.

Amb els ulls veus tot lo que hi ha al teu voltant. Per exemple, quan marxes de viatge a algun lloc on no hi hagis anat mai, te’n recordes de les coses que has vist, i quan estàs trista, pots arribar a plorar.

En canvi, amb les mans sents les coses que amb els ulls no pots sentir, com tocar, agafar, sentir, etc. És clar, que estic parlant de les meves mans, amb els dits llargs i amb un anell al dit gros i amb les ungles gairebé sempre pintades.

I ja que en tinc de les dues coses, les aprofitaré al màxim!

El meu nom Judith

Jo no sé d’on ve el meu nom. Em dic Judith, però alguns amics em diuen Juditaah, perquè han decidit que aquest sigui el meu mot. És així i no hi ha res a fer. Molta gent escriu el meu nom com a Judhit. Tampoc hi puc fer res.
El que la meva mare m’havia explicat és que, quan vaig néixer, van agafar uns papers i van posar els noms que volien. La meva mare volia posar-me el seu nom, el meu pare Andrea, la meva tieta Noelia, i el meu germà Judith.
Així doncs van fer un sorteig, i el paper final va ser Judith, però la meva tieta va dir que el repetissin una altra vegada, i altre cop va sortir Judith. A la fi ho van acceptar.
El meu nom m’agrada més que els que em volien posar...em dic Judith !!!!!!!

10 moments de felicitat :)

1- Estar amb els amics i amigues.
2- Estar a casa meva amb la família.
3- Quan me'n vaig de vacances al poble.
4- Que em fan regals el dia del reis mags.
5- Quan vaig entrar per primera vegada a l’institut.
6- El primer mòbil tàctil.
7- El meu primer ordinador.
8- Conèixer nous amics a l’ institut..
9- Agafar en braços el fill de la meva germana.
10- Donar un petó al meu xicot.